Blaus Egipcis. Petits tresors de l’Art

Catàleg molt interessant sobre la exposició  “Blaus Egipcis. Petits tresors de l’Art” que es va realitzar l’any 2005 al Centre Cultural Conde Duque de Madrid.
Podem visualitzar 208 imatges de peces, la majoria porten en la seva  realització material ceràmic. Aquestes peces formen part de la Col·lecció Myers d’art egipci de l’Eton College de Windsor.
En aquest catàleg hi ha una descripció d’imatges dels diferents objectes / peces de la exposició i els articles dels comissaris de la mateixa (Teresa Bedman i Francisco Martín Valentín) comentant  la història de l’antic Egipte, dels seus deus, del cosmos, la vida quotidiana, etc.
En un d’aquest escrit “ Els blaus egipcis. El color de la eternitat”  Teresa Bedman ens explica que “ frecuentemente se habla de –azules egipcios- para designar la enorme cantidad de objetos que egipto nos ha entregado realizados con técnicas y materiales diferentes, pero todos ellos con un mismo elemento común: su color escalado, desde el celeste profundo del firmamento imperturbable del Alto Egipto, al verdoso pleno de vida de las aguas del Nilo”
També ens parla que no hi ha una font documental que ens informi dels mètodes i procediments tècnics per obtenir aquests objectes/peces, per això es parla en general de ceràmica esmaltada, vitrificada, fayenza, pasta egípcia, pasta silicea esmaltada, etc.. tenint  tots en comú que són de la gamma dels blaus.
El color blau que coneixem com fayenza (pasta egipcia) és aquell que els egipcis en els seus escrits anomenen Tchehenet.  “ Sin embargo, es curioso conocer que el nombre de fayenza procede de la ciudad de Faenza, en Italia. Esta denominación sirvió para identificar cerámicas tratadas con esmalte de estaño que se produjeron en aquella localidad italiana durante el Renacimiento. Por extensión, cuando los primeros egiptólogos se enfrentaron a las piezas hechas con “azul egipcio” decidieron utilizar dicho término”
“ la fayenza estaba elaborada a base de materiales muy comunes. Sus ingredientes básicos eran el polvo de cuarzo, un álcali, como el natrón, una pizca de cal y óxido de cobre como colorante.” Teresa Bedman també ens parla de la importància de la fayenza a través de la història i de la simbologia del color “blau egipci “. Per la seva part Francisco Martín ens parla de la societat, dels deus, de les cosmologies, de la mort, de les creences funeràries i de la reialesa a l’antic Egipte.