dissabte, 29 de desembre del 2012

Ceràmiques Pedro S. Quibus. Exposició. “Encuentros con el Románico de la Ribagorza”

Pedro S. Quibus. Reproducció cerámica. Església.Segle XII. Bergua. Sobrarbe. Osca.
Que gratificant es arribar a visitar el Claustre Romànic I. de Sant Pere el vell d’Osca i torbar-te amb una exposició de ceràmica de Pedro S. Quibus. Aquesta exposició és una reproducció de detalls constructius i ornamentals del patrimoni oblidat del romànic aragonès. Són peces úniques i sense motlles, cada detall d’aquestes peces és de gran importància que l’artista ha volgut mostrar amb la intenció de mostrar la gran riquesa arquitectònica d’aquest edificis, a vegades oblidats, però que el pas del temps no ha esborrat.
Del 15 al 30 de desembre de 2012. 
Pedro S. Quibus. Reproducció ceràmica. San Juan de Busa. Segle XI Biescas.Osca




Cuando miro estos trabajos,
siento las personas,
siento su espíritu,
siento la sencillez,
siento la vida,
siento la libertad,
........ y no lo siento  .

(PedroS. Quibus)  Cerámica
 




dimecres, 19 de desembre del 2012

Els guerrers de xian



S'ha escrit molt sobre els guerrers de Xian però aquest article és molt interessant. Zigor Aldama va escriure al diari “EL PAÍS”.
 El secreto mejor guardado de China

Las excavaciones en el yacimiento de los guerreros de terracota continúan deparando sorpresas, pero nadie se atreve a abrir la tumba del emperador. Podría ser mortal
Los arqueólogos que trabajan en la tumba del primer emperador de China, Qin Shihuang, conocen bien los sentimientos de frustración y temor que provoca estar frente al mayor descubrimiento de la era moderna... y no poder tocarlo. “Es como tener un regalo empaquetado en casa, saber que dentro está lo que más ansías, y no poder abrirlo”, comenta uno de los técnicos.

dimecres, 12 de desembre del 2012

Art ceràmic.



Interessant reportatge  sobre el ressorgir de la ceràmica escrit per l’ Imma  Flor a la revista calle 20// amb data 01/12/2012, pàg. 22 – 25.
Aquest reportatge porta per títol: “Pon una cerámica de autor en tu casa”

diumenge, 9 de desembre del 2012

El material ceràmic com a mitjà d’expressió. José Dávila.

"The space beneath us" Collins Park de Miami, Fira Art Basel. José Dàvila


Quan estàs llegint sobre l’obra d’un artista i trobes que  utilitza la ceràmica com un mitjà d’expressió, tens la sensació de poder compartir un material que moltes vegades no ha estat degudament reconegut. Actualment sembla que hi ha més artistes que han posat la mirada en aquest material com a suport de la seva creació. L’artista mexicà José Dávila  juga amb peces artesanals de la ceràmica  popular de Tlaquemaque a la seva instal·lació de la fira Art Basel Miami. Ha creat una instal·lació sota terra  de 10x10 metres fabricada amb peces de ceràmica titulada “ L’espai sota nosaltres”.

L’obra artística  de José Dávila sempre ha estat lligada a materials de construcció, (ciment, ferro, fusta, ceràmica) a la seva  investigació sobre la relació de l’espai, la llum, el lloc, la ficció i la temporalitat arquitectònica.   

dimecres, 21 de novembre del 2012

Toni Cumella. Exposició “ Architectural Association School of Architecture” .

Toni Cumella exposa fins al 8 de desembre del 2012 a Architectural Association School  of Architecture. En aquest espai expositiu es descriu amb detall el procés del treball que es realitza al taller de ceràmica Cumella a Granollers.

Al voltant de l’any 1985 comença  a desenvolupar projectes arquitectònics a gran escala, col·laborant amb el Studio PER (Oscar Tusquets, Pep Bonet, Cristian Cirici, Steegman Enric Lluis Clotet e) ,Jordi Garcés y  Enric Soria. Actualment  continua  col·laborant  amb diferents arquitectes des del començament de nous projectes.(Renzo Piano, centre cultural a Santander).
Cal destacar també professionalment el treball docent que porta a terme a través de la càtedra Ascer, dirigida per (Vicenç Sarrablo, Cristina García-Castelao i Jordi Roviras )
Personalment destacaré la intervenció a la teulada del mercat de Santa Caterina en 2005, juntament amb els arquitectes Miralles-Tagliabue. Meravellosa, excepcional, plena de colors on aquests s’integren amb les cases, el llum de la mediterrània i amb les fruites que esperen ser venudes al veïnat del barri de la Ribera. 

dimecres, 14 de novembre del 2012

L’obrador de Can Fatjó.

Forn de Can Fatjó




Obra emmotllada cuita

Hi ha espais que guarden petits tresors i la serra de Collserola n’és un exemple. Al mig de les ondejades dels arbres verds trobem un obrador dedicat a la fabricació d’obra cuita per a la indústria de la construcció.  Cairons,  pisons, teules i rajoles de diferents mides i formes s’agrupen dibuixant un paisatge nou al costat del ramatge sec disposat per a servir de combustió a la propera cuita.
Aquesta obra emmotllada es treballa de forma artesana. El procediment de realització  no ha variat amb el temps tot i estar situat al costat de les grans fàbriques industrials dedicades a la fabricació en sèrie d’elements ceràmics. 
La matèria prima (argila –roca) que utilitza procedeix del vuitdatge del terreny per a la construcció d’edificis. Aquesta és “agarbillada” per treure les partícules més grans per mitja de sedassos. Les argiles “terres” que resten són barrejades i “amassades “ amb pedra de llicorella i aigua, fins aconseguir una pasta d’obra prou consistent per introduir-la manualment als diferents models de motlles de fusta o de metall (motlle de cairó, d’abella, de quadret, de rajola, etc). Una vegada feta l’obra i treta del motlle, es passa la  superfície per cendra i es deixa sobre un suport de fusta o rajola cuita.
És el moment de l’encongiment i de desbravar les imperfeccions. Una vegada seca tota l’obra s’apilarà fins que arribi el moment de posar-la al forn de llenya.

Hi ha dos tipus de forns per coure l’obra. Un d’ells té forma quadrada i l’altre és  rodona. Els dos forns estan fets d’obra aprofitant el terreny. El forn de forma quadrada té un pilar al mig de la fogaina que serveix per sostenir el sostre. El sostre de la cambra de foc està construït per uns arcs fets d’obra canviats  depenent del seu estat de conservació per a properes coccions. Aquest sostre té obertures per on puja el foc cap a la cambra de cocció. La boca del forn és molt ampla, ja que es necessita molta llenya per alimentar el foc durant tot el procés.
A la cambra de cocció l’obra s’apila de forma ordenada, deixant forats entre els totxos per que pugui pujar la calor i arribi a la temperatura adient.  En el forn rodó, el fogar esta separat per un sostre foradat anomenat garbell, on es col·locaven les peces per a la cuita. Dues vegades a l’any es realitza la cuita. El  temps de cocció és aproximadament de 150 hores i la combustió és de llenya. La atmosfera varia entre oxidant i reductora, però sempre amb acabament de la cuita en oxidant.

La demanda d’aquest tipus d’obra està actualment molt encaminada a cases particulars que els seus propietaris volen construir-les amb materials fets a mà. Fins hi tot hi ha demanda d’obra que encara conservi la rebaba de fabricació. Un petit detall com poden ser les empremtes de les mans sobre les rajoles dobles o fines fan pujar el preu de tota la comanda.
Forn de forma quadrada. Can Fatjó

Forn de forma quadrada. Can Fatjó

Interior forn de forma quadrada. Can Fatjó
Forn rodó. Can Fatjó

Obra crua. Can Fatjó
Sedàs
Motlle metàl.lic.

dijous, 18 d’octubre del 2012

PROJECTE SAL. Salt Project.

El Projecte Sal neix de la inquietud de dues escoles, l’Escola d’Art del Treball i la China Academy of Art (Hangzhou), per anar més enllà de les seves fronteres, veure i entendre el que fan els altres a partir de les mateixes pautes però aplicant processos i formes de treballar diferents” “ El plantejament d’aquest projecte comú va ser escollir un material, que funcionés com el leitmotiv de la joia. Així que van pensar en un material que fos fàcil de trobar en els dos llocs” “ Aquest material és la SAL gemma, un mineral que podem trobar a Catalunya a les mines de sal de Cardona” 


Text de Sandra Yelo, coordinadora “Projecte Sal”

La majoria de les peces artístiques d’aquest projecte són joies, aquestes incorporen la sal com una part del material del que estan dissenyades. A la exposició també podem trobar altres peces  realitzades amb SAL i materials ceràmics. En algunes d’aquestes peces ceràmiques la sal està present en estat pur i en d’altres s’incorpora a la pasta ceràmica quan aquesta arriba a la temperatura de 1260ºC. 

Del 6/10/12 al 4/11/12   Artesania Catalunya. Banys Nous, 11. Barcelona

Esther Ramos. Ceràmica i sal de Cardona. Projecte Sal 2012.

" Todos los caminos llevan a Tombuctú" Liliana Ruíz. Ceràmica i sal de Cardona. Projecte Sal. 2012

 
"Salinas" Jordi Camprubí. Porcellana i sal de Cardona. Projecte Sal. 2012.









-
"El llibre blanc de la sal" Fina Casaus. Porcellana i sal de Cardona. Projecte Sal. 2012

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Líliana Ruiz. LA FRAGILITÉ DU QUOTIDIEN.

Líliana Ruiz. Porcellana Bone Xina. 2011-12

Líliana Ruiz. Porcellana de Limoges. 2011-12

Líliana Ruiz. Porcellana de Limoges. 2011-12
Líliana Ruiz. Porcellana Bone Xina i porcellana de Limoges. 2011-12



En la vida cotidiana, estos objetos carecen de significado en si mismos. Simplemente son útiles, funcionan. Forman parte de las acciones inconscientes que realizo a diario.
Están en continuo contacto con mis manos, pero no  son joyas. Son fuertes, resistentes, baratos. No tienen valor material. No tienen estatus. Son fácilmente reemplazables, casi descartables. Son despreciados.
Así estos objetos vulgares reconvertidos en frágiles joyas, representan en su esencia la fragilidad de lo cotidiano. Como la fragilidad del presente y los momentos ordinarios, los que descartamos y no recordamos.
La porcelana engrandece la idea de que aquello que consideramos insignificante es esencial. Si lo tenemos no lo vemos, pero si se rompe, si desaparece, hemos perdido mucho.

Text de  Líliana Ruiz   2011 - 2012

Exposició: Escola d'ART del Treball fins al 31 d'octubre. 



diumenge, 30 de setembre del 2012

Mobles d’argila. Maartem Bass

                                        
Els mobles que podeu veure en aquestes imatges estan dissenyats per Maartem Bass
 ( Arnsberg, 1978).  Estan recoberts amb argila sintètica Clay cromada i amb un esquelet de metall per a donar consistència a l’estructura interior.
Són peces úniques de tirada limitada signades per l’autor. Les  treballa en vuit colors diferents.
No falta l’originalitat i creativitat en aquests mobles d’argila.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Decoració Ceràmica. Workshop a càrrec de Miriam Balcazar. Escola d’ART del Treball Barcelona.


Miriam Balcazar. Setembre 2012.


Miriam decorant una peça amb la tècnica esgrafiat/ acanalat.
Tècnica decorativa d'esgrafiat d'engalba
Tècnica decorativa d'acanalats

Tècnica decorativa de calar

Mesurant una peça tornejada



El curs del Cicle de Decoració Ceràmica ha començat. Per inaugurar-lo la ceramista Miriam Balcazar va realitzar  el dia 20 de setembre un workshop  sobre tècniques de decoració  sobre ceràmica tornejades  al taller de l’Escola.
Aquestes tècniques decoratives les va realitzat sobre el suport de pasta ceràmica a duresa de cuir, van ser peses decorades amb gran delicadesa, mostrant les tècniques d’esgrafiat, acanalat, calat, etc... També es va explicar les diferents formes de polir peces tornejades i es va informar sobre com es viu el món de la ceràmica a Califòrnia. 
Miriam Balcazar és professora de ceràmica i directora de Community Center of La CañadaFlintridge  d’Estats Units. La seva forma d’explicar transmet una gran calma interior i al mateix temps fa que tinguis  ganes d’agafar una tros de fang i posar-te a treballar.
Per a tots els alumnes va ser un taller que va passar molt ràpid i ens va deixar un record  molt important per començar el curs amb energia. Gràcies Miriam.

dijous, 13 de setembre del 2012

Naval. Centre de la Terrisseria.


Centre de la Terrisseria. Naval. Osca
Peça de Naval. Osca.
Molins de triturar galena. Naval.Osca




Basses decantació de l'argila.Naval. Osca

Forn àrab circular. Naval. Osca

Fogaina del forn àrab.Naval. Osca.
A l’Aragó la Vila  de Naval es coneguda per la seva ceràmica. L’existència de terreres d’argila ferruginosa  a prop de la vila va provocar l’origen d’aquesta activitat.  Se sap que l'any 1603 havia treballant de terrissaires 275 moriscs. Actualment treballen dos tallers de ceràmica artística  i una terrisseria al carrer anomenat Obradors. Al mateix carrer trobem el Centre de la Terrisseria ubicat en un antic obrador rehabilitat, anomenat “Casa Palomera”. A través de cinc espais podem comprendre la història i el sistema de producció de la terrisseria pròpia d’aquesta vila.
A “ Casa Palomera”  podem veure un forn àrab  circular molt ben conservat, les basses de decantació de l’argila, els molins de pedra per triturar la galena i les eines de decoració de les peces. Una meravella de taller, molt recomanable de visitar.

dimarts, 4 de setembre del 2012

La campana de la mora.Joan Fontcuberta i Toni Cumella


El dimarts 31 d’agost de 2010  escrivia una entrada al blog amb  informació referent a que Joan Foncuberta  havia ideat un projecte que consistia en modelar la forma de la campana mora de l'Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de SAJAZARRA amb fotografies personals cedides pels ciutadans.

Aquesta campana és protagonista d'una llegenda que narra la historia d’una princesa mora que va voler convertir-se al cristianisme i només en Sajazarra li van permetre el baptisme. En agraïment, va regalar aquesta campana al poble. Per Joan Fontcuberta la campana mora «és símbol de tolerància» i persegueix crear en la seva obra «dues textures; l’al·legòrica de la campana i la real dels records»,

Ha realitzat aquest mural conjuntament amb el ceramista Toni Cumella utilitzant la tècnica de la fotoceràmica. Unes 1800 imatges conformen els píxeles de la La campana de la mora

Per crear aquest mural, ha utilitzat el programa GoogleGram, que crea una imatge composta per la suma d'altres imatges filtrades pel motor de cerca de Google. 

 Més informació: El Pais

dijous, 19 de juliol del 2012

Un cosmos. Rosemarie Trockel.

"Con la cerámica trabajo de manera más espontánea. Si me planteo una pieza tejida con lana parto de un concepto distinto. Me encanta trabajar con cerámica, hace diez años que empecé, y cuento con un grupo de gente que me ayuda maravillosamente. En la exposición habrá cosas antiguas y nuevas". 
Fragment de l'article escrit per Fietta Jarque. Arte/exposiciones. Babelia nº 1069
Més informació: El Pais.

Museu Reina Sofía de Madrid. Del 22 de maig al 24 de setembre.

dimarts, 26 de juny del 2012

Projecte entre l’ Escola Municipal d’Art de La Garriga i l’Escola d’ART del Treball de Barcelona

Peça de fusta i ceràmica. Alumna de ceràmica Andrea Castillo.
Taula de fusta i ceràmica. Peces de ceràmica de l'alumna Júlia Longaron.




Taula de fusta i ceràmica. Pota de ceràmica de l'alumna Giorgina Valero.
       
Els cicles formatius de grau mitjà en ebenisteria i en decoració ceràmica han realitzat un projecte de col.laboració durant el curs 2011-12. Es tracta de dissenyar una taula petita  en fusta i els seus complements en ceràmica.
No és la primera vegada que aquestes dues escoles treballen conjuntament. Durant el curs 2010-11 es va porta a terme un altre projecte anomenat “ Paravent”.  El cicle en decoració ceràmica va realitzar una intervenció de petites peces sobre un paravent realitzat en fusta. 
                       

dimarts, 12 de juny del 2012

Núria Soley. Escola d'ART del Treball

Els dies 14 i 15 de juny de 10 a 14 hores, la ceramista Núria Soley realitzarà un Workshop al taller de ceràmica de l'Escola d'ART del Treball.

dimarts, 5 de juny del 2012

2012. Encenem el forn! Peces de reflex metal.lic.

Interior del forn de reflex  metal.lics. Recinte de Pujol i Baucis
Procés de la cuita. Forn de reflex metal.lic. Recinte de Pujol i Baucis
Cambra de combustió.Forn de reflex metal.lic. Recinte de Pujol i Baucis
Xemeneia.Forn de reflex metal.lic. Recinte de Pujol i Baucis

A les 9 hores del dia 2 de juny vam començar a enfornar les peces decorades amb reflex metàl·lic i les mostres (testimonis) de cuita. Un piròmetre ens ajudava en el  control de la temperatura. Els suports per realitzar aquesta fornada són de ferro i han d’estar col·locats de forma diferents a les cuites que estem acostumats a realitzar als forn de cuita elèctrics. Després vam tancar la porta del forn amb totxanes i pasta ceràmica. Els faigs de romaní era el tipus de combustió que vam utilitzar per aconseguir arribar a prop de 600ºC. Per aconseguir aquesta temperatura en aquest tipus de cuites vam trigar 3hores 30 minuts.  ( Aquest temps varia depenent de la capacitat del forn, de la temperatura exterior/ interior de l’assecat de la llenya, de la capacitat de carrega, etc.)  
La tècnica decorativa del reflex metàl·lic es va introduir als tallers valencians cap al segle XIV. Per aconseguir una peça amb aquesta tècnica es necessiten 3coccions. (Bescuit, decoració amb un esmalt que ha de contenir òxid d’estany  i la tercera cuita amb la decoració del reflex metàl·lic) La formulació dels pigments utilitzats ha variat molt, fins i tot hi ha alguns d’ells que s’han utilitzat molts segles i avui estan prohibits, estic parlant del cinabri. A Paterna es va trobar un gerro trencat que contenia el pigment vermell que segurament es va utilitzar per  a la decoració de la pisa daurada, aquest estava format per l’argila local, quars, almagre, òxid de coure, òxid de plata i cinabri.  Avui dia s’utilitza molts d’aquests components, ja que són la base per aconseguir la decoració dels reflexos metàl·lics en color daurat i robí. L’òxid de coure i la plata són la base de la formació del reflex metàl·lic, si la formula conté sofre, ajuda a la formació dels sulfurs, el vinagre és part fonamental del resinato i ataca a la superfície de l’esmalt. Tots els components han d’ estar dissolts amb vinagre.
Una fornada inoblidable. Gràcies: Montse, Manel, Marta, Begonya, El Moreno, etc. Gràcies al Museu i a tothom que ha participat. 
Plat amb decoració de reflex metal.lics abans de coure la peça.
Plat decorat amb reflex metal.lic daurat després de coure la peça.