La rajola catalana d’arts i oficis és un important testimoni de la història i de la vida popular catalana des de mitjans del segle XII fins a finals del XIX. Se les anomena rajoles dels oficis perquè dels molts temes escollits pels rajolers com a motius per il·lustrar, el que ocupa un lloc important, és el que representa feines pròpies dels gremis i dels oficis més importants. Però hi ha rajoles que prenen altres temes que no tenen res a veure amb els oficis ( vaixells, flors, instruments musicals, edificis).
Les rajoles catalanes són quadrades, de tretze i mig a catorze cm de costat dintre de la qual generalment el motiu era una persona practicant un ofici, franquejat per terra o bé plantes i un cel blau amb ocells.
Les rajoles dels oficis podríem dividir-les en cinc etapes, períodes o fases: Primitiva, de les flors, de les fulles, de les atzavares i de pobre. En properes entrades al blog, explicaré aquest períodes.
Als inicis del segle XX hi ha una revifalla d’alguns artistes de traslladar els avanços de l’època a la decoració de la rajola seguint el disseny de les clàssiques. Santiago Rossinyol i Ramon Casas van dissenyar rajoles humorístiques amb les quals van formar un plafó al qual van anomenar “ els progressos moderns”.
Artistes com Martí Doi i Joan Bautista Guivernau fan el mateix, aquest últim va dissenyar 15 rajoles amb el tema de la verema per a la firma Codorniu.
Amara Romero alumna de l’Escola d’ART del Treball també ha dissenyat unes rajoles d’oficis actuals, aquestes fan referència a un taller de ceràmica i a les diferents tasques que es porten a terme dins d’un centre educatiu tot i afegint elements moderns en alguns oficis.
Tècnica d’elaboració, d’aquestes rajoles. Materials.
Pasta ceràmica vermella PF. (Si O2 ) Proves d’encongiment.
Vidrat S.XVIII ( EM 844355)Anper. Esmalt opac brillant de color blanc. Preferentment indicat per a peces antigues.
Pigments ceràmics industrials barrejats amb Decorflux- fundent.
Tècnica de l’estergit per a marcar les línies principals del dibuix.
Cuita en atmosfera oxidant: bescuit 980ºC Cuita d’esmalt a 1000ºC
Antigament per a fer l'esmalt blanc de les rajoles s'utilitzava l’estany, la sorra molt fina i una petita quantitat de sal marina. La sal marina evitava les esquerdes en la policromia al ser cuita.
Els pigments utilitzats per a la decoració de les rajoles eren terres i òxids dissolts en aigua: el color morat s'obtenia del manganès, el blau del cobalt, el vermell del ferro, el groc del groc de Nàpols i el taronja provenia del groc de Nàpols barrejat amb argila vermella, de la mateixa manera el color verd s'obtenia del groc de Nàpols barrejat amb cobalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada