El nostre ull pot reconèixer probablement més de 3000 colors diferents. Els pigments industrials i els òxids ceràmics poden desenvolupar molts d'aquests colors, afegits als vidriats i aplicats sobre les pastes ceràmiques. El color vermell és un exemple.
El color vermell es troba en les pintures parietals rupestres del paleolític. Aquest color abunda a la natura en forma d'hematites. Quan s'ha estudiat l'hematites utilitzada en algunes pintures rupestres del paleolític del sud de França, s'ha comprovat que van usar hematites cuita en les coloracions de les seves pintures. En el cas de les pintures de Lascaux es va utilitzar l'hematites natural.
Els egipcis van utilitzar les sals cúpriques en reducció per aconseguir el color vermell. La Real Fabrica de pisa de l'Alcora també utilitzo un colorant vermell d'hematites per decorar les seves peces.
La investigació per aconseguir el color vermell es va desenvolupant a través de la història. Al segle XIX aquesta es desplaça a Anglaterra. Al 1820 Booth descobreix el carmí de crom - estany.
Al començament del segle XX, el desenvolupament de pigments ceràmics es realitzava a través de metodologies més científiques, obtenint el rosa de crom – alúmina, en els anys 70 es patenta el vermell - rosa de ferro en zircó i més tard el vermell de sulfoseleniuro de cadmi encapsulat en cristalls de zircó.
La indústria avança en la producció de nous colorants ceràmics i juntament amb la durabilitat es consideren dues àrees que avançaran en els propers anys
Al taller treballem vidriats vermells d’alta i baixa temperatura. En els vidriats vermells de baixa temperatura utilitzem una frita comercial que conté bisilicat de plom i afegim en poca quantitat estany, feldspat, caolí, quars i òxid de crom depenent dels vidriats. El color vermell del vidriat varia en relació a la quantitat d’òxid de crom afegit a la fórmula, la coloració pot anar des d'un taronja fins a un vermell fosc. El color taronja s'aconsegueix millor afegint òxid d'estany.
Es poden aplicar sobre pastes ceràmiques de pisa, pasta vermella o amb engalbe. El seu punt de cocció és al voltant dels 900º C.
El color vermell es troba en les pintures parietals rupestres del paleolític. Aquest color abunda a la natura en forma d'hematites. Quan s'ha estudiat l'hematites utilitzada en algunes pintures rupestres del paleolític del sud de França, s'ha comprovat que van usar hematites cuita en les coloracions de les seves pintures. En el cas de les pintures de Lascaux es va utilitzar l'hematites natural.
Els egipcis van utilitzar les sals cúpriques en reducció per aconseguir el color vermell. La Real Fabrica de pisa de l'Alcora també utilitzo un colorant vermell d'hematites per decorar les seves peces.
La investigació per aconseguir el color vermell es va desenvolupant a través de la història. Al segle XIX aquesta es desplaça a Anglaterra. Al 1820 Booth descobreix el carmí de crom - estany.
Al començament del segle XX, el desenvolupament de pigments ceràmics es realitzava a través de metodologies més científiques, obtenint el rosa de crom – alúmina, en els anys 70 es patenta el vermell - rosa de ferro en zircó i més tard el vermell de sulfoseleniuro de cadmi encapsulat en cristalls de zircó.
La indústria avança en la producció de nous colorants ceràmics i juntament amb la durabilitat es consideren dues àrees que avançaran en els propers anys
Al taller treballem vidriats vermells d’alta i baixa temperatura. En els vidriats vermells de baixa temperatura utilitzem una frita comercial que conté bisilicat de plom i afegim en poca quantitat estany, feldspat, caolí, quars i òxid de crom depenent dels vidriats. El color vermell del vidriat varia en relació a la quantitat d’òxid de crom afegit a la fórmula, la coloració pot anar des d'un taronja fins a un vermell fosc. El color taronja s'aconsegueix millor afegint òxid d'estany.
Es poden aplicar sobre pastes ceràmiques de pisa, pasta vermella o amb engalbe. El seu punt de cocció és al voltant dels 900º C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada